El bon lladre i el mal lladre
Dos personatges característics de la Setmana Santa reusenca acompanyen el Sant Crist de la Sang als actes en què participa el Divendres Sant: les professons del migdia, la funció de l'Agonia i la professó del Sant Enterrament.
Es tracta de dos penitents, vestits amb arnesos de combat del segle XVI, força pesats, que ja constaven en els primers inventaris dels béns de la Congregació de la Sang, al segle XVII. Avui se’ls coneix popularment com «el bon lladre i el mal lladre», en record dels dos malfactors que, segons els Evangelis, foren crucificats junt amb Jesucrist.
 |
 |
 |
 |
La documentació dels segles passats, però, els dóna altres noms, com el de centurions, el d'homes de ferro o, el més curiós, el d'«oriones o uriones» (urions, en català). Aquest darrer nom és fruit de la imaginació popular, doncs Urió seria un sant fictici, fruit de la mala interpretació de la paraula centurió, pronunciada 'santurió' i descomposada en Sant Urió. Per altra banda, la denominació de centurions d'aquests personatges s'adiu més amb la interpretació popular d'aquells legionaris romans que acompanyaren Jesús al calvari i després feren la guàrdia al sepulcre, segons ens expliquen els Evangelis. Així, passaren antigament a fer la guàrdia dels monuments –reservat on es diposita l'hòstia per a la seva adoració després de l'ofici litúrgic del Dijous Sant– o de les imatges del Sant Crist al sepulcre allí on existissin, i després a acompanyar les imatges de Crist crucificat en les professons. A començaments del segle XVIII, d'aquests personatges en derivarien les formacions de soldats romans que anomenem armats.
Carrutxa
