El ball de Prims
Veure el Ball de Prims pel carrer, en el transcurs d'una cercavila o a la professó, sembla que ens transporti al passat. L'estètica de la dansa i la seva melodia ens recorden antics balls que associem a temps llunyans. De fet, fa més d'un segle, l'historiador reusenc Andreu de Bofarull ja considerava que el Ball de Prims era una antiga dansa executada per joglars.
Encara avui no sabem d'on prové el seu nom ni tan sols a què es refereix. La paraula prim, en català antic, significa primer, i si ens fixem en alguns jocs d'infants de les nostres comarques, entre els jugadors s'anomenava lo prim l'encarregat de començar el joc. En aquest sentit, per exemple, a Valls tenen el Ball de la Primera, una dansa d'iniciació per a la canalla, relacionat amb la moixiganga per la seva indumentària. Cal destacar, però, que l'alcoverenc Josep Aladern, a Costums típicas de la ciutat de Valls (1894), també parla del Ball de Prims a la veïna ciutat. A Tarragona, el Ball de Cossis i Prims era ballat pel Gremi de Corders.
A Reus trobem les primeres notícies del Ball de Prims, amb aquest nom, al segle XVIII; tot i que coneixem l'existència de balls de cascavells des de força abans, ja al segle XVI, per la documentació municipal i, al segle XVII, sabem que el 1633 la vila, per la festa de Sant Pere, tenia dues danses, una d'espases i una altra per a la qual es féu una despesa per a «caretes i cascavells» i que, malgrat no esmentar-ne el nom, tot ens fa pensar que podria ser el Ball de Prims.
 |
 |
 |
 |
En el llibre imprès a Barcelona amb motiu de les festes celebrades el 1733 per la beatificació de Bernat Calvó, fill de la ciutat, el cronista explica la participació d'aquest ball i el fa procedent… d'Àsia! La documentació municipal, però, ens indica que era una dansa local. També tenim constància de les seves sortides el 1792. En aquest moment el ball pertanyia al Gremi dels Teixidors de Lli. A la veïna població d'Alforja sabem que va participar en una celebració en honor a la Mare de Déu de Puigcerver el 1784.
Ja al segle XIX, sabem de la seva participació en nombroses festes, tant religioses com civils, com la vinguda a Reus de personatges importants. Així, per exemple, el 1814 sortí al carrer per l'arribada a Reus del rei Ferran VII. D'aquest fet tenim una notícia prou curiosa: l'Ajuntament, preparant les celebracions per a aquest important esdeveniment, demanà al de Vila-seca que li deixés els seus vestits del Ball de Prims, i aquest li contestà que no sabia on eren, però que els podia demanar al de Riudoms, que ell sí que els tenia i en bon estat. A partir d'aquest fet podem deduir que aquest tipus de danses populars es preparaven o s'organitzaven per tal de fer més lluïdes les diferents celebracions ciutadanes. També fou present en les solemnitats organitzades el 1833 en honor de la proclamació d'Isabel II com a reina, i igualment amb motiu de la visita a la ciutat de la reina mare Maria Cristina el 1844.
Ja al segle XX, durant la celebració del Congrés de Cultura Catalana, el 1977 es féu una exhibició de balls i danses tradicionals a Reus, on el Ball de Prims fou representat per part de l'Esbart Ramon d'Olzina, de Vila-seca. Aquest mateix esbart també el dansà el 1981 en una mostra organitzada pel centre de documentació Carrutxa. L'any següent s'incorporava al seguici de la festa major reusenca, ballat per membres de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus, amb una coreografia del folklorista reusenc Josep Bargalló i Badia.
La seva indumentària és molt vistosa, de colors vius, amb unes cintes de coloraines que pengen del capdamunt d'un cucurutxo llarg que els balladors porten al cap. D'aquest cucurutxo també els cau una xarxa fins a mig cos. A la cara porten un antifaç i a les mans i als peus un munt de picarols que piquen al ritme de la música, interpretada per una formació de tres quartans (tarota, sac de gemecs, flabiol i tamborí). Aquesta tonada tradicional fou recollida al segle XIX.
Ferran Sugranyes