Els Gegants
Els GegantsEls Gegants en la processó de Sant Pere
Els Gegants
Els Gegants
Els Gegants
Els gegants

Els Gegants de Reus

La referència documental més antiga de gegants a Reus és del 1620. El dia de Sant Sebastià participaren, juntament amb altres balls i entremesos, al seguici que acompanyà el Consell municipal a ofici a Sant Pere. Una anotació del 1621 –que es repeteix en anys successius– al Protocol de Pòlisses i Albarans de Claveria de 1601-1644 assenyala el pagament dels seus balladors i dels músics a càrrec del municipi; un detall significatiu que indica que des del primer moment aquestes figures dansaven –«torrabadell, ballar jagans» (1622)– i comptaven amb músics propis –«Bonet, sonar gegans» (1627)–. Des d'aleshores, aquests entremesos reusencs han sortit de forma més o menys regular per Corpus i Sant Pere, a més d'altres diades com Sant Sebastià –que perdé el seu caire de festa major d'hivern a mitjan segle xviii– o, sobretot, en solemnitats cíviques i religioses, com les dedicades a la Mare de Déu de Misericòrdia.

També anava a càrrec del municipi el manteniment de les figures, realitzada amb major o menor cura segons els períodes. En alguns moments, al segle xviii la documentació constata l'atenció de què gaudien els gegants. En moltes ocasions hi trobem les despeses per reformes en el vestuari o pentinat, i també hi consta el gran nombre de restauracions que se'ls féu, necessàries en unes peces que sortien sovint al carrer. Podem esmentar, per exemple, la del 1725, amb motiu de les festes organitzades pel tractat de pau entre Felip de Borbó i Carles d'Àustria, en què es feren nous gegants aprofitant les testes dels vells, a més d'una mulassa i de restaurar l'àliga –que el 1721 els botiflers llençaren des de la teulada de la casa de la vila–, a càrrec de l'escultor Esteve Vila, els pintors Jaume Ferré i Josep Cabré, el perruquer Antoni Pujol i el fuster Antoni Papiol. Andreu de Bofarull descriu aquestes figures a Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días: «los primeros gigantones que hubo fueron cuatro, dos figurando a cada secso. El de menor talla empuñaba un alfange con el cual amenazaba a un culebrón que llevaba enroscado en el opuesto brazo. Iba con calzones cual en nuestros días también lo hemos visto en el que le sucedió. Su pareja era de raza negra».

El 1747, Josep Vila realitzà un nou cap per a la geganta petita i el 1756, moment en què els gegants es trobaven força deteriorats, el pintor Joan Alborna i el sastre Anton Camprubí restauraren totalment les figures aprofitant els caps menys el de la geganta petita, amb què es féu un gegantó, sense faldilles i amb les cames del portador a l'aire, figura coneguda amb el diminutiu de bitxo amb v, Vitxet, ja que duia a la mà un fuet amb què, en giravoltar, obria pas a la resta de gegants. Es feren dos gegants –guerrers moros–; dues gegantes –vestides seguint la moda de l'època– i un gegantó –o gegantona de raça negra, segons altra documentació–, aquesta darrera figura arraconada el 1774 en una nova restauració efectuada per l'escultor i fuster Josep Vila, el sastre Geroni Guitart i el perruquer Joan Campdenós.

Els Vitxets, els Moros i els Indis (1805?)

Al principi del segle XIX trobem notícies sobre les tres parelles de gegants que han arribat fins als nostres dies: els Vitxets, els Moros i els Indis, tot i que hi ha diverses versions sobre la data en què s'estrenaren. En general s'accepta que fou per les festes de col·locació de la primera pedra del canal que havia d'unir Reus i Salou, celebrades del 23 al 26 de novembre de 1805, malgrat que el document conservat d'aquesta celebració no els esmenta. Tanmateix, els autors que afirmen que s'inauguraren en aquest esdeveniment no coincideixen en l'any: Güell i Mercader situa les festes el 1802; Pere Llord (Eduard Toda), el 1803; Pere Cavallé, el 1805; Pere Gras, el maig de 1806 i Andreu de Bofarull, més genèric, a principis del segle xix. Per acabar-ho d'adobar, l'1 de juny de 1902, La Renaixença publica: «Enguany compleix una centúria que foren estrenats les 3 parelles de gegants».

La manca de referències fa possible la hipòtesi que els gegants Vitxets, Moros i Indis fossin anteriors al 1805. Segons diverses opinions crítiques, és poc probable que l'artista que féu les mans –de gran qualitat escultòrica– modelés també els caps –d'una qualitat no tan notable. Ens reafirma aquesta hipòtesi un full de despeses del 12 d'agost del 1798 on s'especifica que en una sortida extraordinària dels gegants hi participaren onze portadors: sis per als gegants i cinc per a la Mulassa. Si tenim en compte que, en aquella època, el més usual era que hi hagués un portador per gegant, podríem suposar que aleshores ja eren sis les figures que sortien juntament amb la Mulassa.

També es desconeix la identitat de qui els construí. En tot cas, responen a una visió del món pròpia de l'època. Ho mostra l'aparença dels Indis, molt semblant a altres representacions iconogràfiques dels nadius americans en aquell moment o, per exemple, a les pintures de Pere Pau Muntanya realitzades el 1788 al Palau Bofarull, on el comerç de la ciutat és il·lustrat en icones que reflecteixen les quatre parts del món per la dedicació del senyor del palau, Josep de Bofarull i Gavaldà, comerciant a l'engròs d'aiguardent, vi, oli i grans.

Pel que sembla, la comparsa gegantera reusenca havia de representar les quatre parts del món; però només se'n feren tres: els Vitxets (Europa), els Moros (Àsia) i els Indis (Amèrica); mancaren per fer les figures d'Àfrica.

El 1833, el gremi d'adroguers intentà la creació de la parella africana, però en desistí quan, encarregats ja dos gegants de raça etíop a un escultor de Barcelona, se'ls acudí que podrien servir de befa contra els liberals, ja que aquests eren motejats com a «negres» pels absolutistes.

El vestuari i estructura dels gegants era similar a l'actual, excepte el Vitxet, la carcassa del qual arribava fins a sota de la cintura i mostrava els pantalons del portador. Segons Andreu de Bofarull, aquesta figura conservà la indumentària esmentada fins a mitjan segle xix, quan «se le disfrazó suprimiéndole los pantalones y cubriéndolo con un traje que nada significa».

La quarta parella de gegants: els Japonesos (1956)

La idea de completar la comparsa gegantera fou constant des del segle xix. Entre els anys vint i trenta del segle xx, Eduard Toda proposà la creació d'uns gegants xinesos; el 1950, Guix i Sugrañes reivindicà dues parelles representants d'Àsia i Oceania; però l'impuls definitiu per engegar el projecte foren els articles apareguts el 1955 al Diario Español de Tarragona, de Josep Banús i Sans, i a La Vanguardia de Barcelona, de Josep Fort i Sugranyes, on ambdós, amb motiu del 150è aniversari dels gegants de Reus –comptat des del mític 1805– reiteraren la necessitat d'una quarta parella, asiàtica, ja que consideraren els Moros com a representants africans. D'aquesta manera, l'aleshores tinent d'alcalde, Pere Huguet i Ribas, nomenà un comitè encarregat de la creació dels nous gegants, format per Josep Banús i Sans i Josep Fort i Sugranyes, que decidiren, juntament amb Guix i Sugrañes, que la parella seria japonesa i que se situaria, per alçada, entre els Vitxets i els Moros.

Els gegants s'encarregaren a Ramon Ferran que, amb els estudis recentment acabats, abandonà una beca al Paular de Granada per construir les figures. L'escultor realitzà els caps amb cartró pedra i les mans amb fusta de xiprer, a més de coordinar l'equip format per la modista Teresa Margalef, que confeccionà els vestits amb seda donada per les quatre sederes de la ciutat (Puig Carcereny, La Industrial Sedera, Pich Aguilera i Comercial Casacuberta); el perruquer Andreu Vilà Zamora, el tapisser Josep Ruano i el fuster Ricard Cort Molons (amb fusta cedida per Pau Abelló i Pascual).

La creació dels Japonesos tingué gran ressò: molta gent seguia el procés de construcció amb visites al taller de l'escultor i el director de Ràdio Reus, Salvador Sedó, facilità la sala d'actes on, amb la col·laboració del locutor Enric Virgili, es dirigí una subscripció popular.

Els Japonesos s'estrenaren el 28 de juny de 1956 en la celebració del 150è aniversari dels Vitxets, Moros i Indis al Reus Deportiu, amb la participació dels gegants de Cambrils, Montblanc, Riudoms, la Selva del Camp, Tarragona, Tivissa, Tortosa, Valls, el Vendrell i dels barris de la Concepció i Santa Teresa de Reus.

Els primers gegants negres (1977)

Després de diversos intents de creació d'uns gegants negres, el 1976, Jaume Llosas i París proposà la idea al Montepio de Conductors, entitat que s'encarregà del projecte, presentat públicament el 23 de febrer de 1977.

A causa de les baixes aportacions de la campanya popular organitzada per subvencionar els gegants, després d'oferir la idea a diversos escultors locals, Antoni Canela contactà amb el taller valencià Artes Plásticas Guaita, que construiria les figures per una quantitat molt més reduïda que altres artistes.

El 21 de juny de 1977, els gegants negres arribaren a una gasolinera de la carretera de Cambrils. En destapar-los, es descobrí que mancaven els cavallets, la roba i les perruques; els cabells eren de fibra de vidre; ell amb una cresta al mig del cap i una llança plena de sang. Davant la desagradable sorpresa, els gegants es portaren als tallers d'Alucamsa de Cambrils per reparar-los. Els germans Benavent, fills de Reus, realitzaren els cavallets; la casa Llorens, de Barcelona, confeccionà els vestits, i una tal vídua Siurana, de les Borges del Camp, féu les perruques.

Els Negres s'estrenaren el 25 de juny de 1977 al Reus Deportiu, amb la participació dels gegants de Montblanc, Tivissa, Riudoms i els Negritos de Tarragona.

Al cap de set anys aparegueren els primers defectes de construcció i amb el temps cada cop era més urgent la substitució d'aquestes figures. Sortiren per darrera vegada durant la Festa Major de Sant Pere de 1989, posteriorment foren desats als Museus de Reus, lloc on encara resten avui dia.

Aquests gegants mai gaudiren de l'acceptació dels reusencs perquè no seguien la línia artística de les altres parelles de la ciutat. Els Negres no representaven la noblesa de la raça; tot i això, despertaven gran interès quan sortien fora de Reus, no només pel fet de ser negres sinó, a més, per ser uns gegants exòtics que sempre destacaven allà on anaven.

La segona parella de gegants negres (1989)

L'impuls de la creació dels nous Negres sorgí arran del mal estat dels Negres vells, construïts amb el procediment faller, una tècnica poc resistent al moviment continu i al pas del temps.

Per tal d'involucrar la ciutadania en el projecte, la Colla Gegantera i Carrutxa engegaren la campanya «Negres i Nous» per «aconseguir que la nova parella pugui sortir al carrer gràcies a l'aportació desinteressada i voluntària dels ciutadans».

El disseny i la construcció dels nous Negres s'encarregà a Ramon Ferran, que creà dues figures representants de la noblesa de la raça negra. Les maquetes foren presentades a La Palma el 14 de juliol de 1989 i mostraren la imatge dels Negres actuals: ella, una antillana, amb un espantamosques, i ell, un cabdill de la tribu zulú, amb un ceptre a la mà.

La creació dels nous Negres anà a càrrec d'un equip de persones encapçalat per Ramon Ferran, amb Ramon Guillemat (estructures i cavallets), Ursuni Barberà (serralleria), Josefina Rivera i Josep Lluís Reig (vestits), Pilar Prats (joieria) i Paquita Pérez (qui adaptà les perruques dels Negres vells als nous) com a col·laboradors.

Els nous Negres es presentaren el 22 de setembre del 1989 amb l'apadrinament de Ràdio Reus, de totes les entitats reusenques i de tots els col·laboradors de la campanya popular; a més del Carrasclet i l'Índia.

Època de canvis i restauracions (1991-1999)

El 1991 s'inicià un període de millores per preservar parts molt deteriorades dels gegants. Entre els canvis cal destacar, el 1991, les noves carcasses dels Vitxets (obra de Josep Vila i Antoni Papió) i la nova imatge dels Moros (amb la qual el gegant substituïa el casquet per un turbant i recuperava el color verd del 1926); el 1994, el canvi d'estructures dels Moros (obra de Lluís Prats); l'estrena de vestuari i perruques dels Japonesos amb motiu del seu 40è aniversari, el 5 de juny de 1996, amb la recuperació del color granat del vestit i de la cua del Japonès del 1956 (obra de la perruqueria Aguilas-Papasseit), el 1998, la restauració i el canvi de vestits dels Indis, i l'estrena dels nous vestits dels Negres, el 22 de juny de 1999, amb motiu del 75è aniversari de la ràdio. La indumentària, les carcasses i els complements substituïts es conserven al fons dels Museus de Reus.

Altres actes assenyalats d'aquesta època són la pujada dels Vitxets al Campanar, el 17 de setembre de 1994; la celebració del 190è aniversari dels Vitxets, Moros i Indis, el 30 de setembre de 1995; la intervenció pública Banquet Gegant, d'Antoni Miralda, el 28 de juny de 1998 i l'espectacle Rierada Musical, de Carles Santos i Marielena Roqué, el 26 de juny de 1999.

La Vitxeta, paradigma de la moda de l'època

Tradicionalment, la Vitxeta, any rere any, marcava la moda de vestit i pentinat amb roba donada per les sederes de la ciutat. Amb el pas del temps, aquesta tradició ha anat perdent força, i els darrers canvis d'indumentària s'han succeït en els anys 1989, 1993 i 2002. Tot i això, es manté cada any per Corpus el fet de renovar-li el pentinat. La geganta té una gran quantitat de vestits, tots perfectament conservats, a l'igual que els complements, als Museus de Reus.

Les rèpliques dels Vitxets, Moros i Indis (2005)

La consciència sobre el valor dels gegants originals es manifestà el juny de 1995 amb l'aparició de les primeres notícies sobre la necessitat de rèpliques de les figures centenàries, però no fou fins a finals del 2004, gràcies a l'aportació de l'empresa reusenca Fontboté SL, Raspalls Tècnics –que el 2005 celebrava el 75è aniversari–, quan s'inicià la creació de les còpies dels Vitxets, Moros i Indis a càrrec de Ramon Ferran, Ramon Guillemat, Josep M. Casas, Carles Tubella i la Perruqueria Louis, juntament a altres col·laboradors. A partir del 26 de juny de 2005, data en què s'estrenaren les rèpliques, aquests gegants són els que participen actualment als actes de la Festa Major.

Els gegants de Reus són portats per la Colla Gegantera de Reus, entitat formada al principi dels anys vuitanta i fundada oficialment l'1 de març del 1990.

Gerard Pouget

 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Seguici Festiu

El ball de Diables
EL ball de Pere Joan Barceló
El Drac
La Víbria
El Basilisc
El Lleó
Els Nanos
La Mulassa
Els Gegants
El Carrasclet
El ball de Pastorets
El ball de Galeres
El ball de Cavallets
El ball de Cercolets
El ball de Prims
El ball de Valencians
La dansa del Mossèn Joan de Vic
El ball de Gitanes
El ball de Bastons
Els Castells
L'Àliga
 
 

Els Gegants

Referència històrica

  • 1626-finals XVIII Dues parelles de gegants Moros. Una de gran i l’altra de mida més petita.
  • Finals del segle XVIII-2005 Tres parelles. Els Vitxets, els Moros i els gegants grans vestits de Indis.
  • 1956 Gegants Japonesos.
  • 1989 Gegants Nengres.
  • 2005 Rèpliques dels gegants Vitxets, Moros i Indis.

Descripció

Les cinc parelles de gegants representen les parts del món.Els Vitxets, el continent Europeu, la de Japonesos, el continent asiàtic, els gegants Negres Oceania, els Moros Àfrica i els Indis que representen Àmerica.

Entitat

Colla Gegantera de Reus.

Portadors

Un i els acompanyants.

Vestuari

Sabatilles amb una flor, pantalons foscos, faixa negra i brusa blava.

Acompanyament musical

Grup de grallers

Tonades

  • Marxa
  • Valset
  • Sonata dels gegants
  • Ball o vals de la Processó

Actuacions

Corpus
  • Dijous. Matí i tarda. Cercavila.
  • Diumenge de Corpus. Tarda. Processó.
Sant Pere
  • 28.06 Matí. Cercavila. Tarda i nit. Anada i tornada de Completes.
  • 29.06 Migdia. Ballada, pl. del Mercadal.
  • 29.06 Anada a ofici.
  • 29.06 Processó.
  • 29.06 Ball conjunt pl. Mercadal a l’entrada de St. Pere
  • 29.06 Tornada a l’Ajuntament.
Misericòrdia
  • 24.09 Tarda. Cercavila.
  • 25.09 Matí. Baixada al Santuari.
  • 25.09 Tarda. Actuació al Santuari.

Observacions

Els  gegants Japonesos i els Negres, a més de les rèpliques dels gegants bicentenaris, els Vitxets, els Moros i els Indis, són obra de l’escultor Ramon Ferran.