Festes de Misericòrdia
Festes de MisericòrdiaImatge de la Mare de Déu de Misericòrdia
Festes de Misericòrdia
Festes de Misericòrdia
Festes de Misericòrdia
Festes de Misericòrdia

Les Festes de Misericòrdia

La segona festa major de Reus, el 25 de setembre, rau en la creença de l'aparició de la Mare de Déu a una noieta és documentada des del mateix 1592. Durant segles, les festes a Misericòrdia tenen un caràcter excepcional, com a solemnitats d'acció de gràcies de la Vila pels favors rebuts. Antigament, en cas de necessitat o perill -epidèmies, sequera, guerra, plagues...- s'acudia a la Mare de Déu i es portava, en processó de pregàries, la seva imatge des del santuari a l'església prioral de Sant Pere.

Un cop aconseguida la pluja, passat el perill de contagi o la situació de conflicte, es retornava la imatge al seu santuari. A les processons de trasllat de la imatge hi participaven totes les confraries de la ciutat amb els seus balls i danses, banderes, carrosses i altres demostracions festives, així com les autoritats municipals i religioses. Els seguicis de Misericòrdia, a finals del segle XVIII i començaments del XIX, estaven formats per més d'una vintena de manifestacions festives, moltes de les quals van anar desapareixent en transcurs del segle XIX. Entre les que es conserven hi ha el ball de diables, que no ha deixat pràcticament mai d'encapçalar els seguicis, i el ball de la Mare de Déu, una peça de teatre popular de carrer que figura la narració de l'aparició segons la tradició popular reusenca.

A finals del segle XIX, i durant tot el segle XX, les solemnitats en honor a la Mare de Déu de Misericòrdia tenen un caire més commemoratiu i ideològic. Ja no es porta la Mare de Déu per fer pregàries per necessitats col·lectives, però se celebra el tercer centenari de l'aparició (1892), la coronació canònica de la imatge (1904) i els aniversaris d'aquesta, cada vint-i-cinc anys, (1929, 1954, 1979 i 2004, el pròxim el 2029 o el quart centenari, entre 1992 i 1993. El retorn al culte del santuari, després de la seva destrucció el 1936, motiva les festes de reconciliació (1941) i són diverses les missions, durant tot el segle, que acabem amb el trasllat solemne de la imatge.

Als anys seixanta la festa al voltant de Misericòrdia va prendre més volada mercès a la Colla sardanista Rosa de Reus, que l’any 1967 va iniciar un aplec sota el nom d’Aplec Baix Camp. Un aplec que, malgrat les dificultats dels primers temps, s’ha mantingut al calendari festiu de la ciutat i que se segueix celebrant cada any el diumenge abans de la diada de Misericòrdia.


Però l’empenta definitiva, que ha fet canviar en profunditat la festa, es va iniciar els anys vuitanta, i sobretot al llarg dels noranta, en què les festes de Misericòrdia es van convertir en una veritable segona festa major i no com fins llavors, que només era considerada com “festa petita”, amb un nombre més o menys reduït d’activitats.

A partir d’aquests anys, les festes s’allarguen per espai de deu dies amb actes repartits per tota la ciutat, i també evidentment al santuari i al seu redós. Aquí ens centrarem només en els actes bàsics que es fan a Misericòrdia, sense entrar a detallar l’ampli programa festiu de la ciutat.

El diumenge abans de Misericòrdia es fa l’Aplec Baix Camp” i a més es fan concursos de bitlles i altres.

A la vigília de la diada de Misericòrdia, a la nit, es fa el Rosari de torxes, que va des de la plaça de la Pastoreta fins a l’interior del santuari, i que cada any compta amb la participació de molts centenars de persones, rere el qual, al santuari, es fan pregàries i es passa pel cambril a venerar la imatge de la Mare de Déu.


El dia 25 i al llarg de tota la jornada – tret, és clar, de les hores de missa- el cambril resta obert per permetre la veneració dels devots a la Mare de Déu. Hi passen milers de reusencs.

La diada s’inicia al santuari amb diverses misses matinals (a les set, vuit i nou), l’ofici solemne a mig matí (a les onze), el qual en els darrers anys se celebra a l’exterior del temple per tal d’acollir el gran nombre d’assistents. Al mateix temps es fa la baixada dels grups festius de la ciutat fins al santuari que acaba amb la ballada conjunta de tots els grups. A la tarda, primer el rosari i missa i més tard tornen a ballar les figures i danses del seguici festiu i es fa l’actuació castellera, a continuació té lloc la tradicional baixada del Ball de Diables, un Ball de Diables – obert a la participació de tothom- i el tanca l’Àliga, incorporada a la festa el 1996, balla dins el santuari. És el moment culminant de la festa cívica, de la mateixa manera que ho és, des del punt de vista religiós, l’ofici solemne del matí. Es tanca l’acte amb una carretillada del Ball de Diables.

Salvador Palomar / Ezequiel Gort

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia


>> consulta la programació