La coca amb cireres
La coca amb cireres és una coca de sucre, coberta de cireres, que forns i pastisseries ofereixen quan comença la temporada d'aquesta fruita. Com sol passar en la gastronomia popular, sempre es menja allò que hi ha més a l'abast. I, en temps de primavera, les cireres són indubtablement un saborós complement a la coca ensucrada, ben present en moltes festes durant tot l'any.
Quant al costum de menjar-ne per Corpus, no se sap quan va començar, si és que té sentit pensar que hi ha un punt de partida concret. Podem creure que va aparèixer simplement perquè, en aquests dies de primavera, els forns feien coques i perquè els gegants han tingut sempre un atractiu notable per als més petits. Aquest costum és comú a d'altres poblacions, però ha conservat la seva vigència a Reus com un referent de la festa.
Hi ha una llegenda local que situa l'inici d'aquesta pràctica en les coques que obsequiava, a mitjan segle XIX, un sabater del carrer de les Galanes. Josep Güell i Mercader recull entre les seves notes per al segon volum de Coses de Reus, conservades a l’Arxiu Municipal, un retall de diari en que es decriuen els suposats orígens d'aquesta tradició:
"Vivia al carrer de las Galanas, en la casa que avuy està senyalada de número 7, un sabater anomenat Joan Ambort que a la vegada era encarregat del pes de la farina en l'edifici conegut per la Farinera, qui tenia la paciència de recullir las mostras, y sacudir en un punt aproposit de la llotja, los sachs buits de la farina, procedents de las transaccions. La insignificant cantitat de dita pols era guardada durant tot l'any y, convertida en pasta y ab una coca redona cuberta de cireras, era entregada a la multitut de noys que, sabent la costum, la anavan a buscar a la sortida dels gegans, per acompanyar a aquestos durant la passada d'aquesta tarde.
La agudesa del Sr. Ambort durà llarchs anys, fins al 1856 en lo que morí del cólera, y disfrutava en extrem en las varias horas que durava la confecció de las cocas, y sobretot en la gatzara que's movia tanta munió de xicots al temps de repartir las sabrosas cocas ab cireras. En un dels anys que fem referència, obsequià a tots los individuos del Ajuntament ab una coca a cada un."
Sigui certa o no aquesta explicació, el costum esdevingué tradició i ha perviscut fins a l’actualitat. Avui, continua de forma individual –forns i pastisseries ofereixen el producte tant aviat com hi ha cireres de temporada– i també de forma més institucionalitzada: el matí del dijous, l'Ajuntament reparteix a la plaça del Mercadal coques amb cireres a la canalla; a la tarda, el repartiment és general per a tothom que hi assisteix. Tot, acompanyat per la ballada dels gegants.
La confecció de les coques és a càrrec del gremi de pastissers. L'any 2002, per exemple, els pastissers reusencs volgueren fer la coca més gran del món, però com que no hi havia cap forn amb prou capacitat per a coure-la, els onze participants optaren per fer vint grans coques, cadascun, que van ajuntar a la plaça del Mercadal, formant un coca d'uns 120 metres. En total, uns cent deu quilos de pasta i una quantitat similar de cireres que van donar per més de dues mil racions.
Carrutxa