El ball de Cercolets
Els folkloristes expliquen que aquesta dansa està vinculada a antics rituals agraris i, fins i tot, alguns han volgut veure en els cèrcols enramats de flors o de cintes de colors que els seus balladors porten a les mans –que són l'element que caracteritza el ball– els cèrcols de les bótes de vi, fet que relacionaria la dansa al moment de la verema. Les hipòtesis sobre el seu origen expliquen que són romanalles d'ancestrals costums pagans grecs i romans dedicats a la deessa Flora que al llarg del temps han anat modificant el seu sentit i estructura. Alguns el vinculen amb les festes de tardor mentre que d'altres el situen en els antics balls de celebració de l’arribada de la primavera. De fet, l'ús de cercolets i arcs és comú a diversos països d'Europa en ritus de pas –com els casaments– i altres cerimònies festives. Trobem el ball de cercolets arreu de la geografia dels Països Catalans: al Principat s'anomenen balls de cercolets mentre que al País Valencià en diuen balls d'arquets. Generalment els dansaires solen ésser joves, i en diversos indrets, només el ballen infants i, especialment, les noies. També el trobem com a part de danses complexes que tenen diverses figures –n'és un exemple l'antiga moixiganga de Lleida– i en altres indrets de l'estat espanyol.
 |
 |
 |
 |
A Reus està documentat ja al segle XVIII, bé que no massa vegades, encara que probablement ja s'hi havia ballat abans. Així doncs, és esmentat en una relació de despeses de la festa major de 1725, concretament en la festa extraordinària que tingué lloc amb motiu de la promulgació del tractat de pau que acabava amb les disputes entre Felip V i l'emperador Carles d'Àustria. Podria ser que el ball de cercolets fos part d'una antiga moixiganga reusenca i que per aquesta raó no aparegui a la documentació amb aquest nom. El folklorista reusenc Josep Bargalló trobà entre els papers de Joan Ferran, una persona que havia estat al capdavant de diversos balls, un esquema que figura una colla de balladors amb cercoles i la indicació «mojiganga».
Ja al final del segle XVIII, sabem també de la seva participació, el 1798, en les festes celebrades amb motiu del trasllat de la imatge de sant Domènec a la seva nova capella, agençada al costat del portal de Monterols. Per les dades que es desprenen de la documentació, en aquest moment, i durant tot el segle XIX, formava part dels seguicis de les grans solemnitats reusenques, on hi participaven més de vint danses.
Bofarull cita aquest ball en els seus Anales, participant en la celebració amb motiu de les festes per la jura de la reina Isabel II, el 1833. En aquest moment, la dansa pertanyia al gremi de corders. Concretament, diu: «Los sogueros se distinguieron con la vistosa danza dels Cercolets, siendo de notar que particulares aficionados duplicaron este agradable objeto». Per tant, aquell any participaren dos balls de cercolets: el del gremi de corders (sogueros) –que era qui en tenia cura– i un altre de particular, cas no gens estrany. Igualment, el memorial de la festa ens descriu la dansa, encara que breument, dient: «la dels cercolets, que consiste en formar vistosas figuras con medios aros hermosamente aderezados». Torné i Barrera també esmentarà aquest ball en la seva Llibreta per recor de algunas cosas més notòrias, quan descriurà les festes celebrades a Reus els anys 1843 i 1844, amb motiu de la majoria d'edat d'Isabel II o de la vinguda a la ciutat de la reina mare Maria Cristina.
 |
 |
 |
 |
Els anys 1850, 1859 i 1865 ens consta en celebracions vinculades al trasllat de la Mare de Déu de la Misericòrdia. Així, el 1850 és un dels balls que participen en el trasllat de la imatge, que tingué lloc per la Festa Major de Sant Pere. Igualment, el 1859, és un dels balls en les festes d'acció de gràcies a la Mare de Déu; i el 1865 també és present en les festes celebrades a la ciutat, els dies 8 i 9 de setembre, per donar gràcies a la Mare de Déu de Misericòrdia per la fi d'una epidèmia de còlera. El 1871 la trobarem encara en unes festes realitzades en honor del papa Pius IX, moment a partir del qual ja no en coneixem cap més referència.
També sabem de la seva participació en altres poblacions veïnes com Mont-roig, el 1816, o la Selva del Camp –on era el ball de la confraria dels fadrins– en diverses ocasions durant la primera meitat del segle XIX.
Amb el ressorgiment del seguici reusenc de la festa major, s'hi reincorpora el 1996 a càrrec de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus, a partir del treball de recuperació del folklorista Josep Bargalló i Badia. Les seves balladores van vestides amb brusa i pantalons blancs, mocador creuat al pit i al cap i faldellí verd o vermell, picarols a les cames i un cèrcol guarnit amb flors. El ball és acompanyat musicalment per una formació de grallers.
Ferran Sugranyes