L'enterrament del Carnestoltes
La mort del Carnestoltes simbolitza la fi del període de disbauxa, i la crema del ninot que el representa, la purificació de la comunitat dels excessos comesos en els dies de carnaval. A la pràctica, era el darrer esclat de festa i una forma d'allargar la celebració més enllà dels límits que imposava una quaresma que, en el passat, comportava significatives restriccions en el menjar i en les pràctiques festives i de relació social.
Tradicionalment, el Carnestoltes reusenc moria el dimarts de Carnaval, a la nit, de qualsevol cosa, moment que s'aprofitava per fer una mitjapart en tots els balls de màscares que se celebraven a la ciutat.
«Oh, el dimecres, dia de dol y engúnies y basques imperials!», afirma el programa de carnaval de 1908. A Reus, mentre uns anaven a l'església, els altres acomiadaven el carnestoltes al carrer. Com que, molt catòlic, no ho era –en un moment de forta conflictivitat al voltant de la religió–, el programa especifica que el carnestoltes seria enterrat civilment.
En els carnavals de començaments del segle XX, el cadàver del rei s'exposava en una capella ardent a la sala de l'Olimpo –el Palau Bofarull, que actualment s'ha recuperat com a espai per a la cerimònia. L'enterrament tenia lloc al vespre i la foguera que s'emportava el cos del finat, acompanyat d'un Moro de Foc –demostració pirotècnica d'intensitat notable, a gust dels organitzadors–, cremava a la plaça de la Llibertat, aleshores, dels Quarters.
El programa s'acabava aquí, però, ben sovint, la festa s'allargava, el dijous, amb l'excusa que no s'havia arribat a cremar un braç del carnestoltes; i el divendres, pel fet que encara restava un dit per enterrar. Com que el dissabte i el diumenge hi havia balls de final de temporada de carnaval, a les societats, la quaresma reusenca tenia, de facto, uns quants dies menys.
Quan no arribava oficialment el rei del Carnaval, la gresca podia començar el dimarts, per continuar dimecres i dijous. I és que els successius enterraments del Carnestoltes i els seus membres diversos foren, en els carnavals històrics, un dels moments amb més contingut satíric. Actes nocturns, amb música i foc –sovint hi participaven els diables–, la crítica es feia palesa en els cartells o els fanals –amb inscripcions en vers– que portaven els participants. Aquests enterraments solien ser actes que portaven cua i que, com les sortides de mascarots pròpies del Dijous Gras, eren blasmats per la premsa conservadora, que, en canvi, no s'estava de lloar l'esplendor i la rendibilitat comercial del carnaval-espectacle, ordenat i sense continguts massa crítics.
En l'actualitat, l'enterrament té lloc el dimarts al vespre i el Carnestoltes crema al mig de la plaça del Mercadal. El braç –ara es diu que incorrupte– és segrestat per mebres del Ball de Diables, entitat que té cura de cremar-lo, amb el corresponent acompanyament pirotècnic, el dimecres.
Salvador Palomar
