Sant Sebastià, festa major d'hivern

Avui, els patrons de la ciutat són sant Pere i la Mare de Déu de Misericòrdia. No sempre, però, ha estat així. En altres temps, sant Pere compartí el patronatge de la vila amb sant Sebastià...

El carnaval

Del Dijous Gras al Dimecres de Cendra s'escau la darrera setmana del carnaval, paradigma de la festa com a temps diferent, de transgressió de la quotidianitat. El carnaval reusenc té una llarga història i és una festa que compta amb una gran participació...

Història del carnaval a Reus

De ben segur que el carnaval és tan antic com la població, però les primeres notícies documentals de la festa les tenim al segle XIV. Corresponen a crides del municipi per regular, o prohibir, algunes activitats pròpies de la celebració: la utilització de màscares d'inversió sexual, cercaviles amb torxes o falles, lluites amb elements vegetals...

L'enterrament del Carnestoltes

La mort del Carnestoltes simbolitza la fi del període de disbauxa, i la crema del ninot que el representa, la purificació de la comunitat dels excessos comesos en els dies de carnaval. A la pràctica, era el darrer esclat de festa i una forma d'allargar la celebració més enllà dels límits que imposava una quaresma que, en el passat, comportava significatives restriccions en el menjar i en les pràctiques festives i de relació social...

 

Primavera

Setmana Santa
Sant Jordi
Sant Isidre
Corpus
 
 

Monogràfics

Pirotècnia i castells de focs a les festes reusenques
Crònica de la Marina Reial (de S.M. Carnestoltes)
La festa major reusenca, dels inicis fins al segle XIX
Els vestits de la Vitxeta
 
 

Informació

La botiga de la Festa
Agenda
Calendari festiu a les escoles
 
 

Cercador

Calendari de fires, festes i tradicions de Reus 2015